En 1960, un desconegut, Francés Fontan, faguèt publicar un

libròt amb un títol enigmatic : Etnisme, cap a un nacionalisme

umanista. I explicava que la lenga es l'indici sintetic de la nacion.

Que pertot ont i a una lenga parlada sus un territòri donat, i a

una nacion e que cada nacion a drech a son Estat independent

pròpri. Aquela doctrina novèla, l'intellectual de tria, tot ben que

siá estat un autodidacte complet, l'apelèt «etnisme» per referéncia

al mot grèc et nos que significa pòble o nacion. L'etnisme

tornava dessenhar la mapa del mond en contestant los estats-nacions

artificials e los remplaçar per d'Estats correspondent

a de nacions que lors frontièras serián etno-lingüisticas e non

pas la resulta d'imperialismes guerrièrs. Un an abans, Francés

Fontan aviá creat lo Partit Nacionalista Occitan vengut ara Partit

de la Nacion Occitana , que sa tòca es justament l'independéncia

d'Occitània.

Mai de 50 ans après, l'etnisme es mai que jamai d'actualitat e

representa l'avenir. Pasmens, lo libre presenta tanben una analisi

dels raports novèls de promòure entre nacions, entre òmes

e femnas, entre classas d'atge e entre classas socialas. Es un

projècte per una societat de libertat e d'amor. Aqui n'avetz la

primièra revirada en lenga d'òc, deguda al Sèrgi Viaule.