L'enfugida

«De fach, foguessiam venguts a l'error, l'auriam apercebuda
assetada sus son fautuelh de rotin, agachant per la fenèstra lo lume
s'anequelir e demorar encara una idèa sus lei crestencs, ensajant
de lo prene sus la cauda lo lume per fin de denonciar sa casuda
jornadiera dins l'ombrum e la nuech estelada, tot en sabent que
ribon-ribanha se tornariá enlusir aqueu mond, mai, a cada jorn mai
dobtosa de sa venguda, coma sentida de sa mòrt segura, l'agachava
regretosa, e i restariá lo temps que faudriá dins l'escuresina abans
de sobtar dins lei sornuras ont mancariá pas d'anar coma totei,
aguessiam fach de ben ò de mau, ges d'importància, coma dins una
passada dau temps, una trencada, una autra parentèsi ben necita,
per que retrobèsse la sensacion dei nuechs passadas, son odor e
son umiditat, l'envertolhament de l'estelam e de la negrura qu'amb
malei penas ensajava de ne descurbir la sabor...»
De qué podèm saber de las astradas nòstras ? De qué podèm èstre
segurs, puèi qu'es pas qu'a travèrs lo temps que tot o empòrta que
dintram dins la nuèch freja dels oblits necessaris ?
Aquel raconte de Joan-Ives Casanòva nos mena dins l'escur
d'aqueles escambis que se i farga la vida de cadun dels personatges
de L'Enfugida. Per la fòrça d'una escritura que cèrca de res oblidar,
e que pasmens ne finís pas de se negar dins los entrebescaments de
la memòria, sèm entraïnats dins la tenèbra de l'Istòria. La guèrra, la
Resisténcia e la Collaboracion pastan las existéncias de Marta, de
Loïsa e dels autres, a l'aflat del desir, de la mòrt que se passeja, e
dels remembres que dedins tot s'i mescla e s'i confond.
Se tornarà trobar dins aquel libre a l'encòp dur e ça que la clafit
de beutats multiplas los poders d'enclausiment de las narracions de
l'autor : los rebats del temps entre vertat impossibla e messorgas
fugidissas, los jòcs de las desiranças presas a las trapèlas de la mòrt,
tot aquò s'i nosa a la telaranha dels mots e de las musicas e nos mena
aquí ont, lectors, voliam benlèu pas anar, mas ont nos cal plan rendre
per enfaciar nòstres pròpris abausonaments.