L'enivrement des senteurs, le charme bucolique, l'éventail de couleurs ... i altres histories prescindibles

Aleix Renyé. Nascut a Lleida i resident a Catalunya Nord des de l'any
1981, on va arribar com exiliat polític. Viu des de fa 20 anys a Baó
(Riberal). Té tres fills.
Responsable del setmanari que El Punt edita a Catalunya Nord. Va ser
un dels iniciadors de Ràdio Arrels, on exercí d'animador durant 15
anys. Ha exercit de corresponsal per Catalunya Ràdio, Ràdio Andorra i
RAC-1.
Com traductor es dedica sobretot al doblatge de realitzacions audiovisuals
per a televisions (France-3, TV-3), ràdios i museus.
Actor en Guillem de Cabestany o el convidat imprevist de Renada-Laura
Portet, dirigit per Joan Anguera. Camins. Recorregut per l'obra
de Jordi Pere Cerdà dirigit per Robert Guisset amb música de Pascal
Comelade. El verí del teatre de Rudolf Sirera, amb Henriette Torrenta
i la direcció de Jean Lebeau. Blanc de Mag Stöyva. Actor i autor en
Romanç de Dones amb Mag Stöyva. Petjades de Leonard Cohen de
Mag Stöyva. Amb el grup literari La Tecla i Poetes de Ronda. Xipotades
amb Maite Barcons.
Ha publicat poesia : Quotidianitats, Nou Codi de la Ruta, Boirines de
Mesell a l'editorial Trabucaire. Deport al Cau, Revista Senhal.
Narració : Xipotades a Llibres de l'Índex, Perpinhard del col lectiu
literari Emili Xatard i Tot allò de viu que mai no ha viscut a l'editorial
Trabucaire.
Teniu a les mans un àlbum de fotos. Retrats de Rossellonesos d'avui
dia. Destins minúsculs, intimitats qualsevol, covardises amagades
o coratges discrets, terrors insospitades o dolenteries sots-jacents,
ràbies o abandons, mentides o desfalcaments, cuirasses protectores
o derrotes profundes, esperes resignades o bestiesa tossuda.
Individus d'ara i d'aquí, enfrontats al pes de la llur existència,
espetegant patètics en els filats de les llurs vides. Retrats com
miralls, cruels i tendres a l'encop.
Tot i no confessant-se en els seus llibres, L'Aleix Renyé ensenya
entre les seues ratlles la generositat i la subtilitat dels qui, volent
canviar el món, tenen la prudència de no mentir-se : una lucidesa
amical, que ens és preciosa entre totes. (Gerard Jacquet)