L'art de curar és tan vell com el món. Fins fa poc, a les societats

rurals, es tractava d'un saber sobre el cos, la ment, la salut, el visible i

l'invisible, la vida i la mort, associat a pràctiques i coneixements

ancestrals transmesos per via oral. Era majoritàriament el món de les

dones. Per treure'ls aquest poder han estat titllades de bruixes. A tot

arreu, i a Catalunya també.

Als segles XIX i XX amb el desenvolupament de la medicina oficial,

hom podia pensar que tot això ja feia part del passat.

Però tossudament les tècniques de guarició, pregàries, medicines,

receptes, tisanes i altres emplastres s'han transmès de generació a

generació. El món silenciat de les llevadores, guaridores, fetilleres,

conjuradores ... ha assegurat la permanència de l'antiga saviesa al cor

mateix de les llars ...

Sortosament, perquè avui dia, la medicina mateixa sota el nom de

medicina alternativa, admet les virtuts de certes pràctiques vingudes

dels temps remots i de les societats antigues.

Basant-se sobre un llarg treball de terreny (entrevistes de testimonis

a la Catalunya del Nord, 1995-2012), sobre les publicacions i els

treballs científics anteriors, sobre els conceptes més contemporanis

de la medicina, la Maite Barcons Reniu rehabilita tota una part de

la cultura nord-catalana a través les pràctiques medicinals populars i

tradicionals que ha pogut recollir i catalogar. Posa en evidència el paper

de la dona, l'adaptació de les societats als seus temps, la solidaritat de

les poblacions de cara als patiments, la pèrdua de la llengua i al mateix

temps la pervivència de tradicions i sabers.