La capella embriuxada

A principis del segle XX, es van
instal lar al Portús dos germans
lorenesos enginyers de mines.
Rebuscaven metalls per a la
Companyia del Río Tinto en les
muntanyes que rodegen el poble
on descobriren filonets de mispíkel,
un mineral d'arsènic que pot
contenir altres metalls, i en particular
or. Els dos homes crearen
una societat i es posaren a explotar
els filons pel seu compte a
desgrat de nombroses dificultats :
percentatge d'or no rendible, falta
de diners, hostilitat d'una part de
la població i sospites de la policia
francesa durant la Primera i Segona
Guerra mundial. Tot i això, aviat
sols, es van entossudir a foradar
la muntanya durant més de cinquanta
anys, un d'ells deixant-hi
fins i tot la vida.
Joan Tocabens s'ha inspirat d'aquesta
aventura humana, insòlita i
dramàtica, per escriure la present
novel la La capella embruixada.
L'acció té lloc, sigui en el mateix
Portús, sigui en el terme salvatge
i desolat de la muntanya on s'aixequen
les ruïnes de la capella preromànica
de Sant Pere del Pla de
l'Arca, prop del famós Salt del Fitó
sobre el Llobregat d'Empordà. Els
personatges actuen en un ambient
feixuc, entre enveges, sospites,
drames i amors contrariats, mentre
tota la muntanya entorn de la
mina, dominada per una terrible
maledicció, no para d'engendrar
fenomens estranys, inexplicables.
Que podran els dos germans, a
desgrat dels obstacles, saciar un
dia aquella febre de l'or que els fa
enfonsar-se cada vegada més en
les entranyes de la terra ?