Aquests onze contes ens presenten el Comissari

Divisionari Jaume Trinxet, un policia una mica

particular - hauria volgut ser escriptor i sobretot

poeta - poc «amateur» de la violència i de

l'espectacle en el qual es complauen a vegades els

policies. Els seus relats - car és ell qui escriu -

són ràpids, senzills, molt a prop d'una realitat que,

diu, transforma una mica. Les seves pròpies paraules

parlen molt bé de la seva concepció i de l'escriptura

i del seu treball de policia.

«Ve't aquí una sèrie de contes negres que es poden anomenar directament

o indirectament policíacs. Sóc un vell comissari de policia retirat des de fa

uns quants anys. [...] Sigui com sigui el Comissari Divisionari Jaume Trinxet

que acabà la seva carrera com a Inspector General de la Policia d'Europa,

presenta aquests contes negres, molt negres i desesperats a vegades,

enquestes sense la violència que sovint posa l'imaginació quan es parla de

policia i policies. Contes en els quals, malgrat tot hi ha une mica d'humor,

en els quals, repeteixo, res no és totalment mentida, tot és quasi veritat,

matisada per la meva pluma.»