« Si l'estrella de Tanguy s'alça cada cop més, és perquè és idealment íntegre i intacte, perquè escapa per la seva naturalesa a tota mena de compromis. La pintura de Tanguy encara no ha lliurat més que el seu encant : més tard lliurarà el seu secret » (André Breton, « Des tendances les plus récentes de la peinture surréaliste », Minotaure , maig del 1939).

Avui, Yves Tanguy, el més gran pintor surrealista francès, qualificat de « pintor surrealista per excel lència », és encara un desconegut. Sens dubte el gran públic aprecia més les imatges « a la Magritte » o les extravagàncies « a la Dalí », però el favor dels entesos continua intacte. Aquest univers de poesia pura i aquestes representacions d'un món conegut només per ell, conserven tots els seus misteris i tots els seus poders davant les avantguardes. La seva obra continua fascinant igualment els que accepten endinsar-s'hi.