De l'expressió artística a l'escriptura,

de l'escriptura a l'expressió artística,

aquest vaivé és un dels components

que constitueixen la rica i complexa

personalitat de Miquel Arnaudies, un

artista compromès. Del 1970 ençà,

exposicions, mostres, publicacions,

encontres, paraules, accions, es succeeixen,

en català, en francès, poc

importa, sols l'arrelament consta.

Un arrelament al Vallespir - Ceret

poble dels avis -, a les valls aspres i

dolces a la vegada de llums, d'olors,

de sensacions, arrelament a la terra,

a les memòries d'un pais, als reptes

d'uns temps presents. Un arrelament

poètic i artístic a una llengua, la seva,

la materna, el català, català de casa,

català de pagès, català de tota la vida.

I també l'altra, el francès, llengua apresa

per obligació, la de l'escola, de l'elevació

social, d'una cultura intellectual.

Aqueixos Contes empipats són per

dir que el català, en Miquel Arnaudies

el fa servir desacomplexadament per

posar-lo al servei de la imaginació i de

la poesia que van lligada.

Escriure amb aquest català de casa

li permet de confirmar la consciència

d'una militància i la reconeixença de la

identitat de tot un poble.